L’any de la tan pregonada crisi econòmica ha deixat al descobert algunes de les vergonyes ja intuïdes i manifestades per alguns des de fa temps i, desgraciadament, evidenciades i constatades ara per molts.
Potser un dels temes més preocupants ha sigut la fragilitat del model polític del partit que està governant les institucions valencianes des del 1995, el Partit Popular. Un model fonamentat en l’enriquiment ràpid i l’ocupació depredadora del territori a base d’una construcció descontrolada i, alhora, la política d’aparador i de grans esdeveniments.
Un model que, en sofrir un daltabaix estrepitós, ha provocat l’efecte dòmino i està fent caure moltes peces de l’economia, del teixit empresarial, de l’ocupació i de la societat del benestar dels valencians i de les valencianes. No debades, és ací on més empreses estan tancant i on més ocupació s’està destruint, però també és on s’està evidenciant el col·lapse de la sanitat, la precarietat i les mancances en els centres educatius de l’ensenyament públic, l’endarreriment de les infraestructures pròpies i, allò que és més preocupant encara, la falta de capacitat de resposta per l’alt índex d’endeutament de les nostres institucions:
La comarca de l’Horta Nord no n’és una excepció; ben al contrari, n’és un trist exemple. L’any 2008, la xarxa del metro està lluny de les expectatives d’una àrea metropolitana moderna i interactiva on es potencie la mobilitat sostenible. Després de tots estos anys, encara ara és notícia la supressió d’algun pas a nivell, però no sabem res del desdoblament de les vies, de la prolongació de les línies, de l’augment de la freqüència o d’un bon servici d’atenció; ara bé, ja ens han avisat de l’important increment dels bitllets per al 2009, els més cars de l’Estat espanyol. D’altra banda, periòdicament ens amenacen amb més i més carreteres pensades i ratllades en el franquisme. Ara el Tercer Cinturó de Ronda, ara nous accessos a València com
El
Josep Riera
Portaveu del Bloc de l’Ajuntament de Meliana
